Elles són dones pallareses

flamissell-scaled.jpg

riu Noguera Pallaresa

Elles són dones pallareses. Dones vingudes d’altres contrades: la més llunyana,

del Perú, i la més propera de Tàrrega. Elles són les noves pallareses.

Manel Sanz, setembre 2021.Forasteres, dones nouvingudes, immigrants, de fora, venedisses, de pravall, sin papeles”. Aquesta llista està extreta de la pàgina de Facebook “Parla pallarès”. Vaig fer-hi un post i un nombre important de membres van intervenir-hi explicant com les persones nascudes al Pallars anomenen les persones vingudes d’altres terres. Les dones que formen part del reportatge; (quinze) han nascut al Níger, Sabadell, el Marroc, dues a Barcelona, a Holanda, el Perú, Mataró, Alemanya, la República Dominicana, Palestina, Polònia, Lleida, Tàrrega i Sant Joan de Vilatorrada.

* per la visualització òptima d'aquest element passeu a la pantalla gran de l'ordinador.

flamisell-scaled.jpg
riu Flamisell

María Sánchez, John Berger

Jo he nascut a Barcelona i, com elles, el Pallars Jussà no és la meva terra de naixement. No és la meva terra d’acollida, ni de treball diari. D’elles quinze sí. Compleixen els requisits que vaig marcar-me: dones nascudes fora del Pallars Jussà, d’entre 18 i 40 anys, que visquin en diferents llocs del territori pallarès. Alguna d’elles sobrepassa els 40 anys. Ara bé, complir fil per randa, meticulosament, tots els detalls del projecte original és quasi impossible. 

La meva relació amb el Pallars és familiar: la mare és nascuda al Pont de Claverol. Després de molts anys, l’any 2017 vaig decidir fer el meu primer reportatge sobre aquestes terres, Els Balust i el Pallars Jussà. No pretenia fer una història familiar -Balust és el meu segon cognom- i crec que ho vaig aconseguir. Vaig teixir-hi bones amistats i em va servir per conèixer familiars desconegudes.

Com es diu al món de les arts escèniques, aquest reportatge és coral, no hi ha una veu cantant: són quinze dones que han aparegut al meu món gràcies a les xarxes de dones que he entreteixit en el moment de la producció. La Trini, la Gemma, l’Anna, la Roser, la Palmira…cada una d’elles ha fet possible creuar afectes telefònics amb el responsable de producció.

Unes paraules llegides al llibre de María Sánchez Tierra de mujeres (ella les extreu d’Un hombre afortunado de John Berger) s’han convertit en el moll de l’os d’aquest reportatge: “[…] Para quienes están detrás del telón, junto a los pobladores, los referentes del paisaje ya no son sólo geográficos, sino también biográficos y personales.” Aquestes dones, totes, ens han donat un repertori de la seva vida, detalls precisos per entendre com viu una dona -aquella, ella i elles- que s’ha instal·lat en aquest Pallars i que vol ser reconeguda d’igual a igual. No volen ser nouvingudes: algunes tenen fills pallaresos i d’altres els volen tenir aquí; d’altres treballen aquí perquè sí. D’això se’n diu arrelament. Elles són dones pallareses.

Aquestes dones, totes, ens han donat

un repertori de la seva vida.

flamisell1-scaled.jpg
riu Noguera Pallaresa

Les noves pallareses

Elles són creadores del present. Lliures per desplaçar-se d’aquí cap allà, de crear noves famílies -la Cúria romana s’espantarà en sentir l’afirmació que “les seves famílies estan compostes amb altres éssers vius, com gats i gossos.” D’anar on la feina les reclama, amb la força i la confiança d’estar segures que la seva decisió alegrarà tots els membres de la família. I, per descomptat, canvis professionals per estar més a prop dels seus i trobar noves eines per guanyar-se la vida, i retrobar paisatges i sons pallaresos.

En l’arribar, després de creuar l’Atlàntic, senten altres llengües llatines, com el català del Pallars. Deu ser el jet lag? “No entiendo nada” Una llengua en què els nens fan cabussetes – tombarelles), en què es diu eixir per sortir d’una habitació i en què la paraula més dolça de qualsevol idioma,  el petó, és un potxó. El català, aquí, és l’eina bàsica per entendre l’entorn i les persones, i l’escola de formació d’adults de Tremp ho facilita. Moltes de les dones entrevistades n’han estat alumnes.

El Pallars Jussà i el corrent de l’aigua

 

Les aigües ràpides del Noguera i el Flamisell neixen a les muntanyes de tocar de casa, de les fonts, de petits brolladors als boscos. El so del riu i de les fonts és present al paisatge pallarès. El poeta Perejaume, de Sant Pol de Mar, escriu al seu llibre Fonts líquides, al capítol La flor de l’aigua, “Segurament que no hi ha so, al món, com l’aigua d’una font.”

L’aigua es barreja entre les pedres. Els arbres caiguts construeixen revolts on l’aigua s’atura i on la truita comuna i la reboseta, peixos autòctons, descansen de les aigües ràpides del riu.

El català, aquí, és l’eina bàsica per entendre l’entorn i les persones

L’embassament de Sant Antoni

És un embassament que pertany al riu Noguera Pallaresa. El forma una presa situada a l’estret de Susterris, al municipi de Talarn, i s’estén pels termes de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt, Talarn i Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

L’embassament comença a la vall antigament coneguda com a Susterris, des d’on s’estén cap al nord; la cua arriba a la Pobla de Segur i al Pont de Claverol. Va negar l’església de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres de la Comanda de Susterris.

La seva construcció es va iniciar l’any 1913 per part de l’empresa Riegos y Fuerza del Ebro, filial de la canadenca Barcelona Traction i coneguda per aquest motiu com La Canadenca. La construcció de la presa i de les dependències de la central portà una certa riquesa i renovació als pobles de l’entorn, com ara Vilamitjana, on anà a residir durant el temps que durà la construcció de la presa, una bona part dels obrers de la constructora. (font Wikipedia)

mapa-PallarsJUssa-1024x677.jpg

Una comarca sense extremitats

Quan estem davant d’un mapa polític o administratiu, com ho és el del Pallars Jussà, molts de nosaltres busquem similituds amb formes conegudes: aquí hi veurem un cap i un cos, ara bé, on són les extremitats? Diria que aquesta comarca, fent una metàfora, ha perdut les extremitats amb les nombroses emigracions a altres terres.

El poblament al Pallars ve de lluny “Les empremtes humanes més antigues corresponen a un assentament del paleolític inferior als Nerets” de fa uns 200.000 anys. Ho afirmen Jordi Rosell i Xose Rodríguez en un estudi publicat al número 5 de Collegats.  La població el 1857 superava les 26.000 persones. El moment amb més població, durant el segle XX, és 1920, coincidint amb la construcció de l’embassament de Sant Antoni a la conca de Tremp: 20.485 persones  Cent anys més tard, i amb dades de l’Idescat, la població avui és de 13.227 persones. La falta de projectes empresarials, la manca de polítiques públiques, l’envelliment de la població i l’última crisi del 2008 han reduït la població en un 64%. En aquest territori de 1.343 quilòmetres quadrats la densitat de població és la tercera més baixa de Catalunya.

 

Població i dones residents

Si ens endinsem en el territori i passegem per les dues poblacions més grans (Tremp, la capital de la comarca, i la Pobla de Segur), hi trobarem una ciutadania embellida. En el cas de les dones, el 39% té més de 65 anys, mentre que a la resta de Catalunya aquets percentatge és del 27%.

L’informe de la Generalitat, Projeccions de població 2013-2051, assenyala que “La població major de 64 anys és d’1,3 milions el 2013 i representa el 17,4% de la població total a Catalunya. En l’horitzó 2031 la població major de 64 anys seria d’1,8 milions i representaria el 23,9% de la població total. A llarg termini, en l’horitzó 2051 la població major de 64 anys seria de 2,4 milions de persones i representaria el 30,8% de la població.”

 

L’envelliment mesurat en termes relatius dependrà de les millores en la longevitat en combinació amb altres components demogràfics, especialment la migració.

Les dones d’aquest reportatge són migrants, procedents de la resta d’Espanya, de la Unió Europea i de països tan llunyans com el Perú o la República Dominicana.

Aquestes dones són el present, i a la vegada el futur, d’aquesta comarca. Són la saba necessària per teixir un territori on tots els estudis apunten a una reducció de la població a favor dels grans nuclis de població. Segons els mateixos estudis de projecció de població, al Pallars Jussà decreixerà un 3% en el període 2013-2026.

L’economia tampoc no ajuda les dones pallareses que cobren una pensió contributiva de la seguretat social de 874 euros de mitjana, mentre que a Catalunya és de 1041 euros. La meitat de la població, 6.453, són dones i 903 són nascudes a l’estranger.

Les dades oficials que registren l’atur de les dones  indiquen que és del 52% , i que les dones afiliades a la seguretat social són el 45% del total de les persones registrades. L’atur i l’afiliació a la seguretat social, assenyalen de nou la precarietat de l’economia de les dones.

soletat.jpg

Des de el Xiringuito d’Aramunt

La densitat de població al Pallars Jussà

és la tercera més baixa de Catalunya.

* per la visualització òptima d'aquest element passeu a la pantalla gran de l'ordinador.

img_7581-nuria-agullo-torellola-scaled.jpg
serra de Carreu-Sant Corneli

El futur del Pallars: les dones

Cada una de les quinze dones aporta les seves experiències, crec que sinceres, en aquest reportatge. Hem intentat donar a cada una d’elles el temps necessari per conèixer-ne l’opinió sobre el món laboral, econòmic, o sobre les relacions personals que les afecten, sense oblidar el seu futur al Pallars Jussà.

La Jenny, la Sandra, la Kaoutar i la Summar segueixen omplint sol·licituds per aconseguir legalitzar la seva estrangeria. Quin maldecap per a elles i les seves famílies estar pendents d’aquesta llei injusta, que no només les afecta a elles, sinó també al territori i a les empreses que volen contractar-les. Ser nouvingut a una terra desconeguda és sempre tenir un plus. Un sentiment íntim que només el coneixen elles. No hem sentit, durant les entrevistes, la paraula racisme, la Rianne, nascuda a Holanda “ho tens més fàcil sent rossa, ella ho és, que portant un mocador al cap” fen referència al khimar, que cobreix el cabell, el coll i l’esquena.

Dones arribades al Pallars com a heroïnes que estan en trànsit per trobar noves eines per viure a la terra dels seus avantpassats. No és un retorn buscat, però ara sí escollit. La Mila ens confessa “el Jussà és una terra on pots ancorar la vida.” 

Els avantatges del teletreball et permeten tenir l’oci a tocar. Aquí el treball et lliga a l’ordinador, i et fa estar pendent dels pocs repetidors que donen escassa cobertura a la telefonia mòbil i a internet. Les hores volen per a la Shanti,  a l’espera de pujar per muntanyes per on viatges en el temps per descobrir els orígens de l’evolució de la Terra i de la vida. Els valors geològics d’aquestes muntanyes han fet que el 2018 fossin reconegudes com a Geoparc Mundial de la UNESCO.

Les muntanyes, els rius Noguera Pallaresa i Flamisell, lo llac, com molta gent anomena el pantà de Sant Antoni, son la natura que uneix cada una d’aquestes persones per fer excursions amb bicicleta, escalar per les roques del congost de Collegats, fer acampades amb els fills i la parella, i caminar per estar soles, a dins dels boscos de la vall Fosca. L’Aleksandra va trobar la sanació aquí, al Pallars.

Ella viu i treballa on troba feina, tot el contrari del teletreball: ella desplaça el seu cos. Ve de molt lluny, del Níger. La Hadiza és forta físicament i no dubta en les paraules que empra a l’hora de parlar del seu país, o de les seves relacions personals “tinc un amor al Pallars; m’agradaria estar més amb en Dylan.”

sta-engracia-1024x576.jpg
Sant Engràcia

Un espai per expressar-se

D’Elisabets en tenim dues. Per un costat la nascuda a Sabadell, que ha fet un viatge des del sector econòmic secundari, l’arquitectura, fins al sector primari, la ramaderia. Viu i treballa entre les dues comarques pallareses. Molt lligada al món reivindicatiu català, forma part del Consell d’Òmnium Cultural del Pallars. Viu la terra, l’estima.

I, per l’altre, Elisabet és de la terra ferma, de més avall del Pallars, arribada de la mà d’una amiga. Confia en els joves per canviar-ho tot, i creu que el futur és viure als pobles: “les ciutats són molt cares. Aquí ho tenim tot.”

La Sauqui, com diu el seu Instagram, no deixa cap dubte: solidària, feminista, d’esquerres, sobiranista…Mare, lligada a la terra i, sobretot al mòbil… Fins a l’últim moment contestant missatges de Whats-App. La seva samarreta confessa la seva postura negativa a la candidatura dels JJOO d’hivern 2030. La Núria no deixa d’expressar cap idea.. “per cert, no voleu parlar de la municipalització de les hidroelèctriques…?”

John Cage, compositor del silenci amb la peça  4’33”, si hagués conegut la Núria Agulló, no l’hauria creada. La Núria xerra diria que està molt bé dels pulmons, no hi ha silenci entre paraula i paraula. Les seves respostes tenen totes molt de sentit. Va dubtar a l’hora de participar en el reportatge. Ella sempre ha volgut estar sempre en segona línia. Els quaranta l’han ajudada a fer el pas d’expressar i posicionar les seves idees.

 

Des de Claverol, l’Eva ens rep a casa seva d’estructura vertical, escales… i per fi, una terrassa oberta a tot el Pallars: la serra de Carreu, el pantà, la Pobla, Salàs, la serra del Montsec, l’infinit. S’asseu a la cadira i com si hi estigués enganxada, no es mou, l’única part que es mou és el cap. Les paules brollen, és molt simpàtica. Barcelonina de Nou Barris de parla castellana fins que va conèixer el seu marit. Molt arrelada al territori, fa disset anys que viuen aquí.

Gravem a casa de la Cèlia, a la Pobla. Aquí hi està posant en marxa el seu nou projecte, pensat per reeducar el cos, sobretot el de les dones: noves cultures, noves eines. És fisioterapeuta. En parlar dels seus fills i dels esports de risc, s’emociona. Treballa les seves pròpies pors: la muntanya està plena de perills i se n’ha de ser conscient. 

 

Aquestes dones són el present,
i a la vegada el futur, d'aquesta comarca.

neix-el-noguera-pallaresa-1024x683.jpg
Vareta de saurí (naixement del riu Noguera Pallaresa)

Bibliografia utilitzada: Tierra de Mujeres, María Sánchez. El Riu de les dones , Manuel Arras. El meu Pallars, Joan Lluís. Historia del Pallars Jussà, Josep Bertran.  Fonts consultades: IDESCAT

Gràcies a totes a les dones participans: Aleksandra Skrzypek, Cèlia Guasch, Elisabet Creus, Elisabet Romero, Eva Llamas, Hadiza Kimba, Jenny Rosado, Kaoutar elKibibi, Mila Haru, Núria Agulló, Núria Sauquillo,  Rianne Henstra, Sandra Ubaldo, Shanti Van der Schoot, Summar Rasras.

Gràcies a les persones que han fet possible connectar amb les dones participats: Trini Boixareu Balust, Elisenda Algueró, Palmira Gabernet, Guillermina Subirá, Fari Fàbregas, Anna Balust, Sílvia Romero,  Anna Servet, Xavier Rivero, Mireia Font de Casa Leonardo.

Institucions públiques: Centre de formació d’adult de Tremp, Anna Corts. Epicentre Pallars Jussà, Flors Albert. Centre de documentació Joaquima Alemany (I.C.Dones). Oficina jove Pallars Jussà, Roser Ràfols. 

Equip que ha fet possible aquest reportatge:   Idea i realització, Manel Sanz. Disseny gràfic i web quei15bcn.com, Rosa G. Baselga. Comunicació, Juan Carlos Valén. So directe, Maite Prats. Web, Marcel Sanz.

Amb el Patrocini de:

Generalitat de Catalunya, institut catala de les dones.png
ajuntament Conca de Dalt.png
Ajuntament pobla de segur.png
CFA tremp.png
ajuntament de Tremp.png
logo quei.png
manel sanz FOTOGRAF.png

Les quinze dones pallareses

Elisabet-Romero-300x300.jpg
Elisabet Romero
Elisabet-Creus-300x300.jpg
Elisabet Creus
celiaguasch-300x300.jpg
Celia Guasch
AleksandraSkrzypek-300x300.jpg
Aleksandra Skrzypek
Summar-Rasras-300x300.jpg
Summar Rasras
Shanti-Van-der-Schoot-300x300.jpg
Shanti Van der Schoot
Sandra-Ubaldo-300x300.jpg
Sandra Ubaldo
Rianne-Henstra-1-300x300.jpg
Rianne Henstra
Nuria-Sauquillo-300x300.jpg
Nuria Sauquillo
Nuria-Agullo-300x300.jpg
Nuria Agullo
Mila-Haru-300x300.jpg
Mila Haru
Kaoutar-elKibibi-300x300.jpg
Kaoutar elKibibi
Jenny-Rosado-300x300.jpg
Jenny Rosado
Hadiza-Kimba-1-300x300.jpg
Hadiza Kimba
evallamas-300x300.jpg
Eva Llamas