Taller “Interpretación ante la cámara” _Fernando Verniere
Taller “Interpretación ante la cámara” _Fernando Verniere
CONVIVÈNCIES, SOCIETAT IL.LIMITADA
Contra la violència, convivència! És un crit de perseverança per no defallir contra les violències masclistes.
Aquesta exposició és un encàrrec des de zero a aquestes [persones] fotògrafes com són la Catalina Serra, Jordi Mañosa, Juan Manuel Cuenca i Verónica Galarzo. Les imatges i el text resultant és inèdit. Esteu gaudint d'una estrena. Els fotògrafs ens presenten el món dins del món, relacions humanes en algun cas com a sectes secretes. Quan mirem a les persones sempre ens preguntem què hi ha darrere d'aquella ferida, d'aquella mirada i volem saber com viu un sentiment la persona.
L'encàrrec l'he viscut amb incertesa. La Catalina, en Jordi, en Juan Manuel i la Verónica, els quatre fotògrafs, no són professionals; A tres d’ells els coneixia, a tres d'ells, de participar a Retrats de la Gent del Barri 7, un projecte exposat al Sandaru, i altres espais del barri del Parc, i la quarta, la Cata, per saber de la seva sensibilitat fotogràfica.
La convivència, aquesta és la paraula encarregada, per tal de convertir-la en expressió visual. Elles han convertit un concepte eteri en 50 fotografies. Ara coneixem com és la relació entre les persones; entre les persones d'antiquari i la ciutat actual; entre les pors i la lluita; entre les persones que viuen en col·lectivitat sense tocar-se un pèl.
Quatre punts de vista al voltant de la convivència. La Verónica Galarzo ho explica: "Juego creando convivencias entre instantáneas de nuestro presente y ese pasado..." La Catalina Serra: " Urge crear juntas, reflexionar, emocionar, crear redes, redes afectivas y no virtuales...". El Jordi Mañosa: "És fonamental donar visibilitat i reconeixement a les diverses capacitats funcionals a tots els àmbits de la societat..." i en Juan Manuel Cuenca: "Sentint que tens envaït el teu espai, però no sents rebuig".
És una exposició fotogràfica col·lectiva i treballem per tal de fer entendre al públic el nostre discurs al voltant de la convivència. Moltes hores al volant d'aquest concepte, de trobar-nos a gust i convertir-lo en una narració visual. Donem-li també valor als seus escrits per tal de posar en context el perquè de les imatges escollides.
Manel Sanz, comissari @manelsanz
CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES: CONVIVÈNCIA COM A EINA DE CANVI.
Sala de exposicions: Centre Cívic Parc Sandaru
Del 7 al 28 de novembre 2023.
Verónica Galarzo: @artdevega ME SIENTO, ENTRE DOS TIEMPOS
Convivo con el presente, sintiendo que es efímero.
Voy caminando en una misma dirección, mis pies avanzan.
Mi pensamiento, se detiene y recuerda...
Y llegó el momento de adentrarme en las calles. Encuentro en mi caminar, la reflexión de cómo, quien y cuando. Una retrospectiva a la vida, a la convivencia, a las huellas que perduran y las que nacen a diario, en lo cotidiano. Por ello, en mis paseos por la ciudad que me vio nacer, Barcelona, quiero pararme, mirar con calma, recordar e imaginar, pues en mi proyecto encontráis ventanas que evocan al pasado.
Escenas creadas desde la nostalgia de un ayer, que dejó su legado en esencia y en presencia, en cada rincón (portales, persianas de lo que fueron comercios, balcones,...)
Pues, rescato del baúl de mil recuerdos, entre libros, postales y reliquias de anticuario, unas fotografías con más de cien años de historia, donde todavía hay vida, risas, complicidad, infancia y amor.
Instantes tangibles que viajan en la memoria de muchos, ahora también en la nuestra, porque como si fuera un puzle, juego creando convivencias entre instantáneas de nuestro presente y ese pasado que se funde en cada parpadeo al mirar, una fusión de tiempos entre estos vecinos, hermanos, abuelos, madres y padres que estuvieron por estas mismas calles.
Verónica Galarzo
_Barcelona, juliol 2023_
J. Manuel Cuenca: @kuenav
PENSAMENTS INSPIRATS EN IMATGES
1. Conviure té moltes accepcions i es manifesta de moltes formes
2. Des del sopar de germanor a la festa major del poble
3. Gaudint del final de dia entre amigues
4. Quan les nostres aficions són un fil conductor d'agermanament i convivència
5. Respectant el dormir la mona al carrer després d'una nit de farra, i sense que et molestin!
6. Sentint que tens envaït el teu espai, però no sents rebuig
7. Honorant als que van morir pel bé comú
8. Honorant als que van morir per què n'eren perseguits
9. Honorant a les dones que també van ser a les guerres, sempre oblidades
10. Quan hem de treballar en equip
11. Quan gaudeixes dels treballs de l'artista, provocant-nos sensacions, a cadascú d'una forma diferent, però quan estem contemplant l'obra amb més gent, d'alguna forma convivim tots amb la inspiració que la va crear
12. Enmig d'una marabunta de compradors compulsius i ets captivat pel cartell de l'artista
13. Vivint la vida amb alegria
14. Pregant per una malaltia, per un ésser estimat, per una desgràcia.
15. Gaudint col·lectivament de l'art escènic
16. En el sentiment col·lectiu de rebuig a les guerres
17. Observant la ironia del missatge al cartell i la flassada al banc
18. En una trobada d'amics per gaudir del menjar
19. Fins i tot, quan et dones amb total transparència, sense amagar res, malgrat que no rebis el mateix, també convius.
Juan Manuel Cuenca
_Barcelona, juliol 2023_
Catalina Serra: @cata.serrarovira URGENCIA DE AMAR
Las calles guardan la memoria de una sociedad enferma. Enfermos de indiferencia. Indiferentes a tu existencia. Indiferentes a la violencia explícita y peor aún, a la violencia implícita. Esa violencia que habita nuestras células en el silencio cómplice ante injusticias cotidianas, silencio cómplice ante el dolor ajeno.
La violencia baila como fantasmas entre nosotras, habita gestos cotidianos que hemos normalizado. Hemos normalizado la violencia al evitar mirar a los ojos, al creer que tenemos derecho sobre otras personas. “Derecho sobre otras personas”. Avanzamos por las calles en el frenesí del capitalismo, del consumismo desmedido, vivimos en la urgencia de comprar, de necesitar lo innecesario. Olvidamos la compasión y habitamos la comparación. Los límites son difusos porque no hemos tenido el derecho a que sean respetados. Nos urge cumplir mandatos sociales fútiles, nos urge competir en el trabajo, en grupos sociales. Nos urge alcanzar cánones de belleza impuestos. Urge tener una carrera exitosa, Vivimos en la urgencia interminable y agotadora del tener más, querer más. El tiempo se nos acaba, no alcanza. La competencia por lo individual nos lleva a habitar la soledad.
Si voy a vivir en urgencia, elijo que sea la de amar.
Urge volver a mirarnos a los ojos, a reconectar con otras, ser compasivas, empatizar con el dolor ajeno, besarnos más.
Urge educar nuestra inteligencia afectiva y no la artificial. Urge cuidar y respetar. Respetar, escuchar y empatizar. Urge crear juntas, reflexionar, emocionar, crear redes, redes afectivas y no virtuales, Urge abrazar, habitar la salud mental, dejarnos cuidar. Urge amar.
Catalina Serra _Barcelona, juliol 2023
Jordi Mañosa: @jordi_manosa DIVERSITAT FUNCIONAL
Després de tenir un accident que em va deixar tetraplègic –ara fa quaranta anys–, vaig passar a ser un ‘invàlid’. Aleshores no existia altra terminologia que em descrigués. Amb el temps, l'adjectiu va passar a ser ‘minusvàlid’. Més tard vaig ser ‘discapacitat’ i des dels últims anys soc una persona amb diversitat funcional. Tot i que hi ha gent que encara busqui una definició més acurada pel col·lectiu, jo trobo que la de ‘diversitat funcional’ és la descripció més real i integradora.
'Diversitat funcional' fa referència a l'heterogeneïtat de les capacitats i habilitats que hi ha a les persones i busca visibilitzar els cossos no normatius: aquells que no s'ajusten als considerats estàndards, tradicionals o acceptables a la nostra societat.
En primer lloc, m'agradaria destacar que la diversitat funcional no és una limitació, sinó un ampli recull de diferents maneres de ser en les persones i d'experimentar el món. Aquesta diversitat en les capacitats és un element enriquidor per a la societat. Així doncs, és fonamental donar visibilitat i reconeixement a les diverses capacitats funcionals a tots els àmbits de la societat, trencant amb els estereotips i els prejudicis –que avui encara existeixen– i promovent una cultura d'inclusió i respecte cap al col·lectiu.
A més, la diversitat funcional fa visible els cossos que no encaixen als motlles físics establerts a la societat, que suposa reconèixer els obstacles que enfronten a la seva vida diària. Moltes vegades les fronteres són invisibles per als que no les experimenten. Per tant, és una qüestió de sensibilització social: si volem una societat més justa i inclusiva és necessari donar a conèixer els reptes als quals s'enfronta la gent amb diversitat funcional.
D'altra banda, he volgut reflectir en algunes fotografies la importància del sexe en el col·lectiu. Hi ha una percepció generalitzada que les persones amb diversitat funcional no tenen vida sexual. Tot i que podria ser d'aquesta manera, cada vegada són més les persones amb diversitat funcional que viuen la sexualitat com qualsevol altra persona. En bona part, això és possible gràcies a gent compromesa i activista, entre les quals es troben associacions, professionals o polítics, a excepció d'alguns sectors conservadors i reaccionaris als quals cal deixar de banda. Avui en dia, les persones amb diversitat funcional tenen més eines per viure el sexe amb plenitud i llibertat.
En conclusió, no només cal reivindicar i normalitzar que la persona amb diversitat funcional és i sent la sexualitat com qualsevol altra, sinó l'existència de les diverses orientacions sexuals i sensibilitats d'identitats de gènere. Així com tota mena de pràctiques sexuals i interaccions en les relacions –BDSM, Shibari, Tantra, Play Partys, Relacions poliamoroses–etc; totes són benvingudes dins del consentiment i respecte. Es tracta de gaudir de la vida en el que és possible, ja sigui en l'àmbit del sexe o en qualsevol altre vessant.
Jordi Mañosa
_Barcelona, juliol 2023_