SEQUERA. La terra és eixuta

Avui dia sabem què és viure amb sequera, i just aquest és el sentit de la present exposició fotogràfica: representar la sequera amb imatges de tres fotògrafs amb estils diferents. Tant l’Àngel García com el Marc Sanyé són fotoperiodistes i documentalistes multipremiats que immortalitzen, des de fa cinc anys i amb diversos treballs, la sequera a Catalunya. A setembre de 2024 van guanyar ex aequo el premi Miravisions dins la categoria professional pels retrats de la sequera i el canvi climàtic a Catalunya. El guardó reconeix treballs publicats en mitjans de comunicació durant l’any 2023. Amb el títol “Crònica d’un miratge” l’Àngel va publicar les fotografies premiades a Bloomberg Green, i en Marc, amb el títol “Aigua”, les va publicar al 9 Nou. Letícia Rodríguez, jove fotògrafa graduada en Belles Arts, ha retratat en aquesta exposició els espais de solitud per captar objectes trobats, al·legòrics de la sequera. Tenim, de tots tres, les imatges ampliades en gran format de Catalunya, de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, que engloba els espais urbans on viuen més de la meitat dels catalans. En aquestes fotografies, la mirada quasi microscòpica extreu dades dels petits detalls. L’arquitectura crea espais on l’estalvi d’aigua, la recuperació d’espais verds i la innovació en l’urbanisme són essencials per preservar el medi ambient, però també per millorar la qualitat de vida dels éssers humans. Altrament, gràcies a aquestes instantànies d’espais geogràfics, podem apreciar com la falta d’aigua als rius ha tatuat la sequera a les lleres dels embassaments.

L’ÀNGEL GARCÍA i la periodista Laura Millan recorren les carreteres per tal d’il·lustrar què representa l’aigua i l’agricultura pels éssers vius. En el reportatge Crònica d’un miratge, Laura Millan concreta: “mostrant com l’agricultura representa una cinquena part del producte interior brut català i dona feina directa a més de 177.000 persones. El sector demanda el 70% de l’aigua que es consumeix cada any a Catalunya”. També ens parlen de com la manca d’aigua afecta la gent del territori: “La producció local contribueix a la seguretat alimentària en un moment en què crisis geopolítiques, com guerres o pandèmies, alteren les cadenes globals de distribució d’aliments”.

En paraules de MARC SANYÉ: “El canal d’Urgell, per primer cop a la seva història, ha hagut de tancar les comportes, deixant en una situació extrema tot el cultiu de les terres que rega aquest canal. Els pagesos de les terres de Lleida es veuen obligats a deixar de regar els seus fruiters, posant en perill tant la collita d’aquest any com l’arbre. En Marc insisteix, en el seu reportatge Aigua, que “Catalunya té 1.331.906 hectàrees arbrades de bosc. D’aquestes, més de 33.000 han estat afectades per la sequera, i 5.993 hectàrees de coníferes han mort a causa de la falta d’aigua.”

LETICIA RODRÍGUEZ s’aventura amb el projecte Reloj de Arena a reflectir la sequera a la ciutat de Barcelona: “A través de esta serie de fotografías, he querido apropiarme de objetos cargados de resonancia en nuestra memoria colectiva y dotarles de un significado alegórico en torno a la sequía.”

Les imatges de soledat traspuen la maduresa en entorns quotidians on les criatures s’acostumen a veure un entorn decadent. “Este proyecto conecta con la idea de la naturaleza muerta mediante imágenes que, pese a su quietud, hablan de un cambio constante, un mundo que envejece y se transforma ante nuestros ojos.”

​Ja no podem fer viure la mort. Ja no palpita, no respira, i ara la terra és eixuta. Les llàgrimes no ajuden a aixecar les llavors de la terra erma. Els ulls dels espectadors pensen que veuran un nou cicle de vida, però el constant futur és incert. Avui, sabem què és viure amb sequera. Sembrem llavors, fem càntics per a què plogui!, però de la mà de la política a favor de la natura. Manel Sanz, comissari de: Sequera, la terra és eixuta. _ Març, 2025